CANÇÓ A MAHALTA

Aquest poema m'ha agradat des del primer cop que el vaig llegir malgrat la tristor que encomana.
Per mi és un poema que mostra moltíssima estimació per la persona a la qual s'adreça: La millor amiga que Màrius Torres va tenir al Santori

CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

La versió de Lluis Llach és una manera de "llegir" i d'interpretar el poema...

Entrades populars