NARCISA OLIVER

NARCISA OLIVER
 Narcisa Oliver

CANÇÓ DEL BES SENSE PORT

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.

El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.

La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.

MARINER DE TERRA ENDINS

Vaig coneixer un vell pastor

que ses ovelles menava,

cada jorn de sol a sol

amb sa flauta acompanyat

eixa tonada cantava:

“Com serà el mar?

Serà blau i gran com diuen?

Serà veritat que de nit es com la plata?

Tothom qui el veu

es queda ple d'enyorança.

Digue'm tu sol,

que vens d'una altra contrada:

Has vist el mar?”

Tota la vida he viscut

aquí, del pla de la muntanya

i fer diners no he pogut

per veure la costa llunyana.

Sé que hi ha el Mediterrani

que té l'encís de donzella,

sé que hi ha barcos de vela,

sé que hi ha mar a Calella,

on les ones van i vénen

al compàs de l'havanera.

Oliver, Narcisa. “Mariner de terra endins” .